Uns dies abans de Nadal, van obrir la capsa en la qual jo estava. Em vaig sentir bé quant em van tocar els primers rajos de llum.
De seguida em van posar al pessebre al costat de les ovelles i al mig del camp. Jo portava una boina, sabates marrons, camisa vermella i pantalons negres. Jo estava fet de fang.
Un dia que els nens em van agafar per jugar amb mi, es van oblidar de posar-me al pessebre i em van deixar a terra. El gos que hi havia a la casa, em va agafar amb la boca, però sense trencar-me. Quan el van portar de passeig em vaig caure de la boca del gos i em vaig quedar al carrer. Jo em vaig quedar sorprès perquè era de nit i hi havia moltes llums al carrer.
Al cap d’una estona em va agafar un home i em va portar al seu cotxe... Em va portar a un lloc on hi havien ocells gegants que els humans anomenaven “avions”. Segons ells, et ficaves dins i t’anaves molt lluny de on estaves. A mi em semblava interessant, sempre m’havia agradat veure coses noves. Ens vam anar a un país que anomenen “Marroc”.
Un dia em va deixar al carrer perquè no em feia servir i perquè la casa en la que s’havia instal·lat aquell home era molt petita i jo no hi cabia. Però a mi ja m’estava bé perquè m’agradava veure les ciutats, com que normalment estava al pessebre...
Com que estava al Marroc ningú em volia perquè no fan el pessebre. Un dia va ploure molt i com que jo era de fang em vaig anar desfent. Però a mi no m’importava perquè mentre m’anava fonent pensava en la sort que he tingut de poder viatjar i conèixer nous països. Jo només pensava en la bona vida que havia tingut.
Lucas Ràsmussen Prats · Barcelona, desembre de 2009 (13 anys)
